"Aprendre a escriure"

"Aprendre a escriure"

En el vídeo que hem visualitzat a l'aula, hem vist a la protagonista Gal·la, com aprèn a escriure amb 4 anys. Al vídeo, el seu pare ens diu quins són els procesos que ella utilitza per aprendre a escriure. En la grabació ens conta aproximadament mig any, és a dir, sis mesos. Durant el vídeo, observem la seua evolució. 

Normalment, els alumnes començen amb el procés de l'escriptura als 4 anys. No obstant, hi ha excepcions per lo que podem començar abans o després. En el vídeo, observem que les primeres paraules que escriu Gal·la és el seu nom, el dels companys de l'aula i el nom de familiars. 

D'altra banda, destaquem diferents  fases que hi ha per al procés d'escriptura:

• Etapa de la escriptura indiferenciada. 
• Etapa de la escriptura diferenciada. 
• Etapa de la escriptura sil·làbica. 
• Etapa sil·làbica alfabeta. 
• Etapa alfabètica. 

JOAN VALLS i JORDÀ

En classe, hem treballat amb uns poemes escrits per Joan Valls. 

Joan Valls,  va nàixer a Alcoy a l'any 1917. Joan, és poeta i escriptor valencià. A l'any 1936 publicà el seu primer llibre "Sol y nervio", influenciat per poetes de la República. Durant la Guerra Civil, va participar activament en la prensa republicana amb diferents poemes i romaços.  A més, en la dècada dels 60, aquest autor, va rebre diferents premis per la seva obra literària. Finalment, va morir a l'any 1989. 

Algunes de les seues obres publicades són les següents:

• Grumet a soles. 
• Versos a Sara. 
• A cavall de la vida. 
• Quadern vermell.
• Les hores vives. 

Xarrada.

XARRADA MESTRES

Hui no he pogut assistir a classe. No obstant les meus companyes m'han passat una grabació on he pogut fer un petit resum d'aquesta xarrada. 

A la xarrada, han vingut dos mestres del Col·legi públic Miguel Hernández. Per começar, han parlat una mica sobre el col·legi i lo que hi fan allí. 

D'altra banda, han parlat sobre el PEPLI (Programa de Educación Plurilingüe e Intercultural) estructurado en un 25% en valencià, un 25% en castellà i un 10% en anglès.

Per finalitzar la xarrada, han parlat sobre el que fan un dia a l'aula. He de destacar que totes les coses que fan, les fan amb amor i alegria, començant per l'entrada a clase. D'aquesta manera, el dia anirà millor. 

Rúbrica d'avaluació de la conversa. 3/04/19

Aquesta tasca l’hem fet Alba Lorca, Alba Martínez i Anna Signes.

A continuació veuràs la fitxa avaluativa que fan servir en un centre d'educació Infantil.
Què et sembla? Trobes a faltar cap aspecte? Algun el consideres innecessari?
Enraona la resposta.

Pel que fa a la primera pregunta, pensem que la fitxa avaluativa és molt important ja que tracta tots els aspectes necessaris. D’aquesta forma, podrem observar i millorar els errors que cometen des de petits i portarem un seguiment dels seus comportaments i conductes repetitives. 

Hem trobat a faltar tres aspectes com són: pren la iniciativa durant la conversa, parla educadament i respon amb coherència. 

A més, veiem necessari afegir a la rúbrica unes pautes com són: ho fa sempre, no ho fa mai, algunes vegades i habitualment. També hem afegit un quadre d'observacions per a concretar cada aspecte. 

D'altra banda ací penge la rúbrica que em fet (ha ixit tallada perquè l'hem fet en un altre programa i no es podía pujar tota junta).

Lectura oralitzada; sessió 2. 29/03/19

Aquesta sessió l'hem dedicat per parlar sobre el valor dels contes.

El conte, és un recurs molt important que s'utilitza desde xicotets. Mitjançant el conte, els xiquets i les xiquetes aprenen moltes coses. A més, d'una manera divertida.

D'altra banda, els contes aporten molts beneficis. Alguns són aquestos:

• Desenvolupen la creativitat e imaginació. 
• Aprenen d'una menera lúdica. 
• És un medi d'aprenentatge.
• Etc

En els textos que ens ha donat Isabel, observem una petita naracción on conten, com mitjaçant un llibre una xiqueta s'apropa a la seua cosina sense tindre molta relació. 

Per finalitzar, cal destacar que el docent ha de preparar-se d'una manera interactiva i divertiva els contes. D'aquesta manera podrà captar l'atenció de tot l'alumnat. 

Capacitats innates de Bruner i Tat.

BRUNER

En aquesta entrada, comentaré les capacitats innates de Bruner. A més, relacionarem les característiques de Bruner amb un text que ens ha donat Isabel.

Bruner, considera quatre capacitats innates que tenim les persones. Aquestes capacitats son les següents:

• Acció encaminada a conseguir un fi, és a dir, els xiquets i les xiquetes quan realitzen una acció la fan amb una finalitat concreta. 
• L'adaptació a actuar en àmbits reduïuts, és a dir, els xiquets/es es relacionen amb les persones més properes. 
• L'alt grau de sistematització de les acciones, és a dir, quan l'adult parla ja sap més o menys el que ha de fer. 
• La capacitat d'abstracció per enfrontar-se amb contextos d'espai, temps i causalitat.

En el text que hem llegit, hem pogut comprobar aquestes capacitat innates de Bruner, ja que hem vist exemples on el xiquet ha evolucionat i hem comprobat les 4 capacitats.