domingo, 19 de mayo de 2019

"Aprendre a escriure"

"Aprendre a escriure"



En el vídeo que hem visualitzat a l'aula, hem vist a la protagonista Gal·la, com aprèn a escriure amb 4 anys. Al vídeo, el seu pare ens diu quins són els procesos que ella utilitza per aprendre a escriure. En la grabació ens conta aproximadament mig any, és a dir, sis mesos. Durant el vídeo, observem la seua evolució. 

Normalment, els alumnes començen amb el procés de l'escriptura als 4 anys. No obstant, hi ha excepcions per lo que podem començar abans o després. En el vídeo, observem que les primeres paraules que escriu Gal·la és el seu nom, el dels companys de l'aula i el nom de familiars. 

D'altra banda, destaquem diferents  fases que hi ha per al procés d'escriptura:

  • Etapa de la escriptura indiferenciada. 
  • Etapa de la escriptura diferenciada. 
  • Etapa de la escriptura sil·làbica. 
  • Etapa sil·làbica alfabeta. 
  • Etapa alfabètica. 



JOAN VALLS i JORDÀ

En classe, hem treballat amb uns poemes escrits per Joan Valls. 






Joan Valls,  va nàixer a Alcoy a l'any 1917. Joan, és poeta i escriptor valencià. A l'any 1936 publicà el seu primer llibre "Sol y nervio", influenciat per poetes de la República. Durant la Guerra Civil, va participar activament en la prensa republicana amb diferents poemes i romaços.  A més, en la dècada dels 60, aquest autor, va rebre diferents premis per la seva obra literària. Finalment, va morir a l'any 1989. 

Algunes de les seues obres publicades són les següents:


  • Grumet a soles. 
  • Versos a Sara. 
  • A cavall de la vida. 
  • Quadern vermell.
  • Les hores vives. 



miércoles, 1 de mayo de 2019

Xarrada.


XARRADA MESTRES





Hui no he pogut assistir a classe. No obstant les meus companyes m'han passat una grabació on he 
pogut fer un petit resum d'aquesta xarrada. 

A la xarrada, han vingut dos mestres del Col·legi públic Miguel Hernández. Per começar, han parlat una mica sobre el col·legi i lo que hi fan allí. 

D'altra banda, han parlat sobre el PEPLI (Programa de Educación Plurilingüe e Intercultural) estructurado en un 25% en valencià, un 25% en castellà i un 10% en anglès.

Per finalitzar la xarrada, han parlat sobre el que fan un dia a l'aula. He de destacar que totes les coses que fan, les fan amb amor i alegria, començant per l'entrada a clase. D'aquesta manera, el dia anirà millor. 

Rúbrica d'avaluació de la conversa. 3/04/19

Aquesta tasca l’hem fet Alba Lorca, Alba Martínez i Anna Signes.

A continuació veuràs la fitxa avaluativa que fan servir en un centre d'educació Infantil.
Què et sembla? Trobes a faltar cap aspecte? Algun el consideres innecessari?
Enraona la resposta.

Pel que fa a la primera pregunta, pensem que la fitxa avaluativa és molt important ja que tracta tots els aspectes necessaris. D’aquesta forma, podrem observar i millorar els errors que cometen des de petits i portarem un seguiment dels seus comportaments i conductes repetitives. 

Hem trobat a faltar tres aspectes com són: pren la iniciativa durant la conversa, parla educadament i respon amb coherència. 

A més, veiem necessari afegir a la rúbrica unes pautes com són: ho fa sempre, no ho fa mai, algunes vegades i habitualment. També hem afegit un quadre d'observacions per a concretar cada aspecte. 

D'altra banda ací penge la rúbrica que em fet (ha ixit tallada perquè l'hem fet en un altre programa i no es podía pujar tota junta).






Lectura oralitzada; sessió 2. 29/03/19


Aquesta sessió l'hem dedicat per parlar sobre el valor dels contes.


El conte, és un recurs molt important que s'utilitza desde xicotets. Mitjançant el conte, els xiquets i les xiquetes aprenen moltes coses. A més, d'una manera divertida.

D'altra banda, els contes aporten molts beneficis. Alguns són aquestos:


  • Desenvolupen la creativitat e imaginació. 
  • Aprenen d'una menera lúdica. 
  • És un medi d'aprenentatge.
  • Etc
En els textos que ens ha donat Isabel, observem una petita naracción on conten, com mitjaçant un llibre una xiqueta s'apropa a la seua cosina sense tindre molta relació. 

Per finalitzar, cal destacar que el docent ha de preparar-se d'una manera interactiva i divertiva els contes. D'aquesta manera podrà captar l'atenció de tot l'alumnat. 

Capacitats innates de Bruner i Tat.

BRUNER



En aquesta entrada, comentaré les capacitats innates de Bruner. A més, relacionarem les característiques de Bruner amb un text que ens ha donat Isabel.

Bruner, considera quatre capacitats innates que tenim les persones. Aquestes capacitats son les següents:


  • Acció encaminada a conseguir un fi, és a dir, els xiquets i les xiquetes quan realitzen una acció la fan amb una finalitat concreta. 
  • L'adaptació a actuar en àmbits reduïuts, és a dir, els xiquets/es es relacionen amb les persones més properes. 
  • L'alt grau de sistematització de les acciones, és a dir, quan l'adult parla ja sap més o menys el que ha de fer. 
  • La capacitat d'abstracció per enfrontar-se amb contextos d'espai, temps i causalitat.

En el text que hem llegit, hem pogut comprobar aquestes capacitat innates de Bruner, ja que hem vist exemples on el xiquet ha evolucionat i hem comprobat les 4 capacitats. 
 



miércoles, 3 de abril de 2019

L'oralitat en l'educació infantil.

L'oralitat en educació infantil:


Com a futura docente, he de destacar que nosaltres hem d'anar amb compte a  l'hora de voler comunicar algún tipus de conversació. És molt important la manera en que ens expressem cap als més petits. 

A classe, hem vist un vídeo on una mestra contava un conte i per cridar l'atenció dels més menuts portava una falda colorida i divertida, un detall per captar l'atenció dels alumnes. Si sumem a més, la veu i l'entusiasme que possa la mestra per interpretar el conte d'una manera  interessant, fa possible que els alumnes s'interessen pel que està contant i mantinguen la seua atenció. 

No obstant, no únicament hem de parlar bé als xiquets en ocasions. Sempre hem de mantindre un llenguatge proper i adecuat. Com hem observat, la mestra mentre canvia el bolquer a un dels alumnes, mantenen una gran interacció. Açò, m'ha paregut molt important ja que en algunes escoles o guarderies, únicament canvien el bolquer amb rapidessa i s'obliden del més important i de la comoditat dels xiquets i les xiquetes. 

En conclusió, l'oralitat a l'educació infantil presenta un paper fonamental per al desenvolupament dels alumnes així com per poder crear un ambient càlid i acogidor. 

martes, 19 de marzo de 2019

Carta directora.

 15-03-2019

Estimades families: 

Tinc el honor de dirigir-me a vosaltres amb l'objectiu d'informar-vos sobre el canvi que anem a realitzar del programa llingüístic del centre, aprobat per la llei 4 de 2018.  

Segons la llei la  Llei 4/2018, de plurilingüisme, el Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural ha d'aconseguir els objectius següents: 



  • Garantir que l'alumnat assolisca una competència plurilingüe: domini oral i escrit de valencià i castellà, domini funcional d'una o més llengües estrangeres, contacte amb les llengües pròpies d'una part de l'alumnat.  
  • Promoure l'interés i curiositat per les llengües, coneixement des seu funcionament, perspectiva crítica sobre l'ús social de les llengües. 
  • Garantir la igualtat d'oportunitats de l'alumnat i la integració en la societat valenciana a través del coneixement i ús de les llengües. 
  • Garantir la normalització de l'ús social i institucional del valencià dins del sistema educatiu.
Aquest any s'implantarà en educacio infantil, 1r i 2n d'educació primària. En el curs 2019-2020, 3r, 4t, 5é i 6é d'educació primària i centres d'educació especial. En el curs 2020-2021: educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i formació de persones adultes.


En aquesta pàgina podeu veure el programa complet: 
http://www.ceice.gva.es/va/web/ensenanzas-en-lenguas/programas

És important que tots conegueu el programa lingüístic del centre dels vostres fills. Més endavant, informaré sobre les hores lectives que han de fer en cada idioma. Si teniu algún dubte, podeu vindre a parlar amb la cap d'estudi, Leyre Fernández, qui vos informarà concretament dels dubtes plantejats.

Una cordial salutació. 
Atentament, 
Alba Martínez Martínez, directora del C.E.I.P Ramón Cuesta. 

Projectes, tallers i racons.

En primer lloc,  podem dir que els racons són una especie de espais delimitats que es troben en la classe per a realitzar activitats.  Els alumnes i les alumnes poden treballar tant individual com grupalment. Mitjançant els racons, els alumnes poden adquirir els objectius proposats. Els racons per a treballar en grup tenen beneficis ja que  treballen en cooperació, col·laboració, comparteixen coneixements etc. 

Hi ha racons com el de l'ordinador, la biblioteca, el càlcul etc. 


En segon lloc, els tallers són activitats plantejades específicament als alumnes per a que aprenguen alguna cosa en concret. Normalment, els xiquets i les xiquetes en els tallers desenvolupen la seua creativitat així com l'autonomia. A més, interactuen amb el mestre i en alguns tallers, es demana ajuda a les families. 




Finalment, els projectes són una forma de treball, és a dir, petites investigacions realitzades pels alumnes al voltant d'un tema en concret. Debem destacar, que els projectes són flexibles i han d'apatarse als interessos dels xiquets i xiquetes. 



Conferència Mari Carmen Díez Navarro.

El dilluns 4, vam assistir a una conferència bastant interesant. En aquesta, van parlar Mari Carmen Díez Navarro i Vicenç Arnaiz Sancho, autors del llibre "Infàncies". Aquest llibre, podem llegir-lo per a fer la ressenya. 
L'autora, ha publicat 14 llibres especialment de poesia infantil. L'obra de la que ens va parlar, "Infàncies", escrita per ella i Vicenç, tracta de xiquets, xiquetes, maestros, maestres, famílies en relació amb l'educació. Cada infància és diferents. Per tant, cada persona l'ha viscuda de maneres completament distintes. La obra, tracta a més, de temaes tabús,  importantíssim en els més menuts, com és la mort. Moltes vegades, eviten aquest tema ja que pensem que no es van a adonar de les coses i ens inventem uns altres diferents. 

Per a finalitzar la conferència, ens van deixar una mica de temps per fer-li les preguntes que tinguerem. Una companya de la clase que està llegint el llibre li preguntà alguna cosa. 


martes, 19 de febrero de 2019

El cervell bilingüe.

El bilingüisme s'ha considerat sempre positiu en l'aprenentatge?

No, ja que fins 1923 es considerava que el bilinguisme no era positiu, era un retard en l'aprendentatge, però actualment es considera que es positiu perquè te més beneficis.

A quina o a quines edats es pot parlar d'un bilingüe primerenc?

Abans dels 5 anys, dels 7 anys o dels 12, depenent de l'autor i la seua investigació.

Després de les anàlisis científiques realitzades, quins són els avantatges que se'ls poden atribuir als individus bilingües ?

  • Te beneficis en la funció ejecutives i en la resolució de problemes. 
  • Conserven millor la substància blanca i el nivell cognitiu el conserven més temps.
  • Hi ha un increment positiu de la materia blanca. 
  • Estructures subcorticals, són rellevants per al control de moviemnts que fem més automàticament, i están mes desencvolupats en persones bilingües. 
  • Beneficis diferits ( s'observa etapa final de la vida).
  •  La reserva cognitiva ha mostrat ser superior en persones bilingües després d'un accident cerebral, els bilingües es recuperen abans els primers sintomes d'alzheimer apareixen 4 anys més tard en persones bilingües, quan més bilingüe es una persona més tarda en desencolupar els primers sintomes del alzheimer.
Negatiu: menys fluidesa, menys vocabulari, els monolingues dominen més vocabulari.

Com relaciones l'expressió ambient enriquit amb la situació de bilingüisme ?
El bilingüisme és una  font clara d' estimulació i plasticitat cerebral que ens permet parlar d'un ambient enriquit i això es paregut a l'ambient enriquit (aquella persona que te la posibilitat de desnvolupar en la seua vida més d'una llengua).
Beneficis: prevenció de malalties neurodegeneratives.

viernes, 15 de febrero de 2019

El portfolio Europeu de les LLengües (PEL). Part 1.

En la sessió de hui hem realitzat la primer part de la pràctica. Hem contestat tres qüestions en el nostre grup i després les hem posat en comú amb la resta de companys. 

Aquestes han sigut les nostres respostes:


El portfolio Europeu de Les Llengües
d’Educació Infantil
i 1r cicle d’Educació Primària:

El meu Primer Portfolio



1a Part


Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?

El Portfolio Europeu és un document personal realitzat pel Consell d'Europa en el qual, les persones que han aprés o estan aprenent una llengua, tant en l'escola o fora d'ella, poden registrar les seues experiències d'aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar sobre elles.
Pretén aconseguir que els xiquets i les xiquetes siguen conscients de l'existència de diferents formes de comunicar-se i veure el món des d'una òptica positiva, de manera que incentiva la curiositat i l'interès per aprendre de la realitat que els envolta.
També proposa l’aprenentatge d’altres llengües com una tasca a realitzar durant tota la vida, per tant hem de ver que aquest Portfolio és només el principi. El projecte vol afermar la idea que el saber està en evolució continua i canvia gràcies a les noves experiències. A més, es podrà utilitzar per a avaluar els seus aprenentatges i marcar noves fites.

Quins són els seus components? Proposa’n una breu descripció.

Els components del portfolio son els següents:
1- Biografia de llengües
2-Passaport de les llengües
3- Dossier

Per a comprendre de millor manera aquests conceptes donarem una breu descripció:

1- Té com a principal objectiu fomentar l´interès per l´aprenentatge de les llengües, així com fer-los conscients de que existeixen altres llengües i comprendre la seva importància que suposa en l´entorn que els rodeja.

2- La funció del passaport de llengües és registrar el repertori lingüístic atenent als nivells estàndard del Marc Europeu Comú de Referència. Consta de dues parts.
La primera, tracta d’establir qual és el nivell de competència que ha adquirit l'alumnat en cada una de les llengües i en cada una de les cinc destreses bàsiques (parlar, escoltar, interactuar, llegir i escriure) d'acord amb els nivells comuns de referència.
La segona part, hi hauran d’omplir el treball del dossier i la biografia lingüística. Aquesta part es centra en l’autoavaluació i té dos objectius: la primera, es pretén entrenar al xiquets en l’adquisició d’una consciència meta comunicativa i metacognitiva. D’altra banda, el segon objectiu servirà perquè comencen a reflexionar sobre la comunicació en funció de la destresa utilitzada.

3- Permetrà que el xiquets aprenguen a fer una selecció dels materials (tant de l’escola com de fóra) que són més importants i vol guardar. Es convertirà en una carpeta pel futur on tindrà dibuixos, treballs, records, viatges…

Quines en són les funcions?

Les funcions principals del (PEL) són les següents:
-Aconseguir que els xiquets i les xiquetes siguen conscients de l'existència de diferents formes de comunicació i rebre el món des d'una òptica positiva, i fomentar la curiositat i l'interès per aprendre la realitat.
- Potenciar la comunicació entre l'escola i la família.
- Conscienciar als xiquets i les xiquetes dels coneixements que utilitzen diàriament, a més, tenen l’oportunitat de comentar-los i els ajuda a reflexionar sobre cada activitat que realitzen.
-Reforçar la idea de que el saber no és permanent sinó que contínuament evoluciona gràcies a les noves experiències. A més, servirà per a avaluar els aprenentatges i per a marcar noves fites.

L'alumnat Nouvingut.

L'ALUMNAT NOUVINGUT


  • Què en penseu?
Els alumnes nouvinguts són aquells que s'han incorporat per primera vegada a un nou sistetema educatiu que utilitza una altra llengua diferent a la seua. De vegades, el entorn social i cultural també pot ser completament nou per a ells. Per això, hem d'ajudar-los perquè la seua incorporació siga lo més normal possible i puga aconseguir una normalitat en la seua vida quotidiana. 
  • Calen adaptacions curriculars per a l'alumnat nouvingut?
L'alumnat nouvingut necessita aprendre la llengua i per aquest motiu pense que tota la comunitat educativa s'ha d'involucrar. Pense que les adaptacions han de ser necessàries mínim fins que l'alumne aprenga el llenguatge. Hem de tindre en compte que hem de facilitar l'accés dels alumnes nouvinguts al currículum oridinari així com cordinarse amb la resta de docents. 
  • És convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?
Pense que en aquest cas seria convenient parlar en la llengua majoritzada ja que l'alumne no coneix cap llengua, és a dir, ha d'aprendre les dues. No obstant, pense que lo més importants per als alumnes nousvinguts ha de ser poder comunicar-se i fer vida normal, per tan el principal és conèixer la llengua que més utilitat puga donar-li i després, poc a poc, aprendre la llengua minoritzada. 
  • És convenient i/o possible l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut a l'aula? 
Pense que no es possible l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut ja que possiblent hi haja un gran diferència entre les llengües utilitzades a l'escola i la del alumne nouvingut. Per tant seria quasi impossible poder també aprendre l'idioma del company nouvingut. No obstant, pense que és depent de quina llengua faci ús. Per exeple, si le llengua de l'alumnat és l'anglés i a l'escola donem anglés, pot ser l'alumne puga ajudarnos i emplear la seua llengua.